Doble imatge la que vàrem mostrar en el partit
disputat aquest passat dissabte al camp de Les Palmeres davant el Jàbac, per un
costat una primera part molt bona i d’altra banda una segona part completament
inexplicable que ens va portar a llençar tot el que havíem fet anteriorment.
Els primers minuts de partit van ser de tanteig,
igualats, potser amb certa superioritat dels locals, superioritat que però va
ser efímera ja que ràpidament amb el pas dels minuts els nostres van anar
assentant-se al camp i fent-se clars dominadors del joc. Poc a poc vam anar fent
recular als locals que degut a la bona disposició que teníem dins del camp i
també a la bona pressió que fèiem pràcticament es veien incapaços de superar la
línia de mig camp, a més amb el pas dels minuts també l’equip va anar millorant
i gaudint de molt més control de pilota mostrant-se bastant superior. Amb
aquest escenari van anar arribant les opcions de gol i també els gols, fins al
punt de marxar al descans amb un 0-2 sent el resultat força curt tant per les
opcions de gol de les que vàrem disposar com també pel joc ofert per uns i
altres.
A la segona part però tot va canviar, ja des
de la primera jugada es va veure que els nostres ho veien tot fet, que creien
que això no se’ns escaparia però sense parar-se a pensar que al davant teníem
un rival al que si li donàvem vida relaxant-nos aprofitaria la seva opció i
així va ser. Vam canviar la nostra cara de manera radical, ja no hi havia
pressió, no hi havia ordre al camp, el partit va descontrolar-se del tot, hi
anaven més, perdíem la pilota de manera constant per excessiu individualisme,
per lentitud i per simplement haver perdut la concentració necessària. Així els
locals no van tardar en aprofitar-se d’aquesta empanada nostra per començar a
rondar la nostra àrea, tot i això vam aconseguir marcar el 0-3 en una acció a
pilota parada, però bé, la dinàmica ja es veia que no era la que hauria de ser
i als pocs minuts es va començar a demostrar ja en el marcador. Aprofitant-se d’una
de les constants pèrdues de pilota absurdes que vam patir en zones perilloses i
de la poca concentració en zona defensiva per tal d’avançar la línia defensiva
i estar tots en la mateixa situació vam veure com ens marcaven el primer gol i
per acabar de demostrar lo malament que estàvem només sacar de mig camp en una
jugada absurda finalitzada de nou en pèrdua de pilota per no escollir bé la
solució els locals van aconseguir el 2-3, dos gols en menys d’un minut, increïble
per com havia anat el partit fins al descans però cert i merescut per l’empanada
que portàvem a sobre. A partir d’aquí els locals van entrar en estat de
bogeria, el seu efecte gasosa va durar durant uns minuts més, però l’equip va
aconseguir de nou entrar al partit i mig controlar la situació tan perillosa
que s’havia creat, fins al punt de nou de fer-nos dominadors i de disposar d’opcions
per a poder marcar el quart gol. Però bé, això es futbol, teníem un partit
perfectament encarat, només havíem de seguir igual i no ho vam fer, vam deixar
que un bon rival al que teníem dominat despertés i la situació era perillosa,
tant que en la darrera jugada del partit, ja en temps afegit van aconseguir el
gol de l’empat tot provocant la bogeria i cridòria absoluta
de tothom qui havia pel camp….Realment no m’hagués pensat mai que un equip de
poble com el nostre fos tan important com per a provocar aquesta reacció i més
jugant contra qui jugàvem, un club amb molts més recursos, però bé, suposu que pot ser comprensible la seva eufòria per com va anar el partit.
No podem consentir que altre cop ens passi una
cosa com la que ens ha succeït aquest cap de setmana, no podem marxar d’un
partit quan el tenim encarat, quan estem fent les coses bé, no podem, és absurd
confiar-se, no dona res, només problemes. A més vam deixar que un equip
inferior sobretot físicament ens empatés un partit a base de pilotades i joc
directe, el Jàbac no va jugar en tot el partit, encara menys a la segona part,
semblava un equip diferent al de la primera volta, no pot ser que un equip d’aquestes
característiques ens plantegi un partit de força, lluita i caràcter i ens acabi
superant en aquest aspecte…no podem buscar més responsables que nosaltres
mateixos.
Menció a part mereix el comportament dels
responsables, d’alguns jugadors i pares del Jàbac, increïble, abans de la
disputa del partit teníem una impressió molt bona d’aquesta gent i equip però
ahir la van deixar pels terres…ja no tant en el joc, que no hi entro, sinó
sobretot per l’actitud, educació i respecte, aspectes dels que van demostrar
tenir-ne moltes carències, però bé, no vull entrar en detalls. Nosaltres no som perfectes i també cometem errades però si d'alguna cosa podem estar orgullosos pràcticament cada setmana és del comportament i imatge dels nostres, no vam aconseguir guanyar el partit però sens dubte en educació i respecte si vam guanyar. No estem contents pel partit d’ahir
però esperem que aquesta imatge i comportament que solen tenir els nostres no canvií mai perquè sens dubte, ahir amb uns altres nanos al camp i amb un
altre cos tècnic allà es monta la mundial, potser som massa innocents, massa
bons i tot.
Ara no ens queda més que preparar-nos el
millor possible pel partit que encara ens queda per mirar de poder finalitzar
la temporada de la millor manera possible i amb un somriure a la cara. Ja res
farà que aquesta temporada pugui qualificar-se com a dolenta, sortim a jugar
cada cap de setmana amb 5 o 6 jugadors de primer any a l’equip i som qui som,
un equip de poble, un grup d’amics que juguen junts, així que en cap cas podem
valorar la temporada com a dolenta, però encara podem obtenir un petit premi
que ens faria molta il·lusió a tots així que corregim el mal fet, donem-ho tot
i mirem de fer el màxim per aconseguir-ho!! Va nois!!!
