Amb això arribem al final, si bé no encara de la temporada en si perque ens queda algun que altre compromís amb el que complir, si arribem al final de la lliga, de la competició en si.

Fa cosa d’un any vam començar a pensar en el que podria passar aquest, en com podrien anar les coses, en l’equip que podríem reunir i la veritat tot plegat ens il·lusionava a més no poder… Doncs bé, totes les expectatives que teníem s’han superat, ja no parlem del nivell de l’equip ni de la classificació sinó de tota la resta: tracte, ambient, etc… Ha estat tot genial.

Alguns poden pensar que ha estat una temporada molt fàcil on tot ha sortit bé, però no ha estat així…la pretemporada va ser dura, l’equip no acabava de respondre, no acabàvem de veure a tothom al seu nivell i tot això es va traduir en un mal inici de lliga, període de temps en el que de veritat vam pensar pràcticament de tot, pràcticament de tot menys una cosa, que aquest equip no valgués o no fos capaç de tirar les coses endavant, i allà crec va estar la clau de tot plegat, des de la jornada 4 i 5 de lliga l’equip va retrobar-se, millorant setmana a setmana i entrant en aquella dinàmica que tant ens va costar trobar durant les primeres jornades. Vam assentar unes bases, implicació, compromís, imatge, solidaritat, respecte, identitat i ambició, recordeu ? Segurament ja no els recordeu un per un però dia a dia i sense ser-ne conscients heu complert amb cada un d’aquests valors que vam marcar-nos com a camí i línia a seguir i això té molt de mèrit. Dia a dia heu anat formant un grup cada vegades més unit, facilitant-t’ho tot molt i fent que cada entrenament i cada partit fos molt més fàcil arribar a vosaltres.

Heu plasmat al camp pràcticament a la perfecció tot el que ús hem demanat, fent un treball tècnic i de control de pilota molt difícil però que quan ús hi posàveu semblava fàcil….heu treballat tàcticament i sense pilota de manera increïble, ens heu fet aprendre constantment i atrevir-nos a provar i fer coses que mai ens haguéssim vist capaços de fer i que amb la confiança que ens generàveu si ens n’hem atrevit.

Ús mereixeu aquest petit premi que suposa ser segons, però el que més ens quedarà serà lo bé que crec hem estat tots, aquest és el premi més gran, mai ens oblidarem d’aquesta temporada i de lo bé que hem estat junts, per més que passin els anys estic segur que això seguirà guardat a la nostra memòria, hem aconseguit l’objectiu, gaudir d’allò que fem i a més plasmar-ho al camp i amb resultats, ha estat tot perfecte.

Agrair també a les mares i als pares tot plegat, tracte, paciència i que estiguessin sempre al darrere donant un cop de mà quan ha estat necessari, vosaltres també formeu part d’això, les hores i esforços que dediqueu per a que els vostres fills estiguin aquí crec que s’han vist justificats per part seva, gràcies per a fer-ho possible.

Ara ens arriba una etapa nova, etapa on per desgracia l’escenari serà diferent, diferents clubs per a molts, diferents companys, entrenadors etc. però no oblideu que al darrere de tot sempre hi ha el mateix, vosaltres mateixos, cada un de vosaltres, sou capaços de tot i per a qualsevol cosa allà ens tindreu per donar-vos els cops de mà que calguin. Així que espero que seguiu gaudint de tot això i que el millor encara estigui per venir !!

Encara ens queden uns dies junts, però permeteu-me que de nou ús doni les gràcies a tots per tot, gràcies per confiar en nosaltres, gràcies per estar allà, per els vostres gestos, esforços i demostrar que crèieu en nosaltres, moltes gràcies, no oblidarem mai el que heu fet per nosaltres, ens heu fet sentir bé i segurament ser millors persones, de veritat esperem haver estat un bon exemple per vosaltres i haver-vos ajudat a millorar ja no només com a futbolistes, si no també com a persones que al final és el que més importa, de veritat que moltes gràcies, crec no ens cansarem mai de repetir-ho.

Sensacional imatge i sensacional victòria la que van oferir-nos els nostres nois en la complicada visita al camp de l’OAR. Era un partit on si bé no hi havia cap situació ni de possible ascens o consecució de cap campionat, vam disputar-lo tant uns com altres com si tal cosa estigués en joc i és que assolir el segon lloc en aquesta lliga tenint en compte qui ha estat el campió i que res i teníem a fer davant d’ells doncs realment sonava pràcticament igual que ser primers, d’aquí s’entén la importància i intensitat que vàrem mostrar tots dos equips en tot moment.

Realment les forces van estar molt igualades en molts moments, va ser un partit interessant per la intensitat, atenció i ganes que van mostrar tots dos equips, destells tècnics no masses la veritat, el camp era molt petit, costava tenir temps i espais degut també a la gran pressió que ens fèiem uns i altres, però amb el pas dels minuts ja durant la primera part els nostres van demostrar estar un puntet per sobre, arribàvem més, atacàvem més i eren poques les arribades que tenia l’OAR a la nostra àrea fins al punt de fer-los defensar segurament més del que fins ara havien hagut de fer i provocant que algun dels seus boníssims jugadors de zona ofensiva comencés ja a manifestar la seva impotència tant amb gestos com també paraules. Així vam aconseguir el 0-1 en una pilota llarga, ràpida i sorpresiva que no va poder ser corregida pels locals i durant la resta de minuts d’aquesta part vam disposar de tres accions més que clarament podrien haver suposat el 0-2. Els locals per la seva banda només van disposar d’una acció clara al aprofitar-se d’una pèrdua de pilota en zona de mig camp per part nostre i que per poc no va suposar el seu gol.

Els primers minuts de la segona part van ser aquells en els que ens va tocar patir més, vam haver d’arremangar-nos, de suar de valent i sobretot de no arrugar-nos davant la contundència que començaven a tenir els locals en qualsevol acció dividida, així van aconseguir generar dues accions de gol que de manera sensacional el nostre porter va saber aturar. Passats aquests minuts els nostres de nou poc a poc van tornar a fer-se més dominadors tirant enrere a l’OAR i començant a provocar en ells ja la sensació que no podrien, d’aquesta manera a pilota parada ens va arribar el premi del 0-2 i des d’aquell moment ja la resta de minuts van ser jugats bastant a plaer i perdonant el poder obtenir un resultat més gran. En l’última jugada fruit d’un mal rebuig l’OAR va aconseguir el premi del seu gol i així treure’ns l’honra de ser l’únic equip en tota la lliga que no encaixes cap gol per part seva.

La prestació de l’equip realment va ser sensacional, tots van arribar amb una predisposició enorme, amb moltíssima serenor i tranquil·litat cosa que es va veure en tot moment al camp i a més havent aprés dels errors i males experiències de partits anteriors. Quan va tocar patir vam saber-ho fer, no ens vam arrugar i no vam marxar del partit, a més fruit d’això vam saber reconduir la situació i crec fer-nos mereixedors de la victòria davant d’un excel·lent rival.

Doble imatge la que vàrem mostrar en el partit disputat aquest passat dissabte al camp de Les Palmeres davant el Jàbac, per un costat una primera part molt bona i d’altra banda una segona part completament inexplicable que ens va portar a llençar tot el que havíem fet anteriorment.

Els primers minuts de partit van ser de tanteig, igualats, potser amb certa superioritat dels locals, superioritat que però va ser efímera ja que ràpidament amb el pas dels minuts els nostres van anar assentant-se al camp i fent-se clars dominadors del joc. Poc a poc vam anar fent recular als locals que degut a la bona disposició que teníem dins del camp i també a la bona pressió que fèiem pràcticament es veien incapaços de superar la línia de mig camp, a més amb el pas dels minuts també l’equip va anar millorant i gaudint de molt més control de pilota mostrant-se bastant superior. Amb aquest escenari van anar arribant les opcions de gol i també els gols, fins al punt de marxar al descans amb un 0-2 sent el resultat força curt tant per les opcions de gol de les que vàrem disposar com també pel joc ofert per uns i altres.

A la segona part però tot va canviar, ja des de la primera jugada es va veure que els nostres ho veien tot fet, que creien que això no se’ns escaparia però sense parar-se a pensar que al davant teníem un rival al que si li donàvem vida relaxant-nos aprofitaria la seva opció i així va ser. Vam canviar la nostra cara de manera radical, ja no hi havia pressió, no hi havia ordre al camp, el partit va descontrolar-se del tot, hi anaven més, perdíem la pilota de manera constant per excessiu individualisme, per lentitud i per simplement haver perdut la concentració necessària. Així els locals no van tardar en aprofitar-se d’aquesta empanada nostra per començar a rondar la nostra àrea, tot i això vam aconseguir marcar el 0-3 en una acció a pilota parada, però bé, la dinàmica ja es veia que no era la que hauria de ser i als pocs minuts es va començar a demostrar ja en el marcador. Aprofitant-se d’una de les constants pèrdues de pilota absurdes que vam patir en zones perilloses i de la poca concentració en zona defensiva per tal d’avançar la línia defensiva i estar tots en la mateixa situació vam veure com ens marcaven el primer gol i per acabar de demostrar lo malament que estàvem només sacar de mig camp en una jugada absurda finalitzada de nou en pèrdua de pilota per no escollir bé la solució els locals van aconseguir el 2-3, dos gols en menys d’un minut, increïble per com havia anat el partit fins al descans però cert i merescut per l’empanada que portàvem a sobre. A partir d’aquí els locals van entrar en estat de bogeria, el seu efecte gasosa va durar durant uns minuts més, però l’equip va aconseguir de nou entrar al partit i mig controlar la situació tan perillosa que s’havia creat, fins al punt de nou de fer-nos dominadors i de disposar d’opcions per a poder marcar el quart gol. Però bé, això es futbol, teníem un partit perfectament encarat, només havíem de seguir igual i no ho vam fer, vam deixar que un bon rival al que teníem dominat despertés i la situació era perillosa, tant que en la darrera jugada del partit, ja en temps afegit van aconseguir el gol de l’empat tot provocant la bogeria i cridòria absoluta de tothom qui havia pel camp….Realment no m’hagués pensat mai que un equip de poble com el nostre fos tan important com per a provocar aquesta reacció i més jugant contra qui jugàvem, un club amb molts més recursos, però bé, suposu que pot ser comprensible la seva eufòria per com va anar el partit.

No podem consentir que altre cop ens passi una cosa com la que ens ha succeït aquest cap de setmana, no podem marxar d’un partit quan el tenim encarat, quan estem fent les coses bé, no podem, és absurd confiar-se, no dona res, només problemes. A més vam deixar que un equip inferior sobretot físicament ens empatés un partit a base de pilotades i joc directe, el Jàbac no va jugar en tot el partit, encara menys a la segona part, semblava un equip diferent al de la primera volta, no pot ser que un equip d’aquestes característiques ens plantegi un partit de força, lluita i caràcter i ens acabi superant en aquest aspecte…no podem buscar més responsables que nosaltres mateixos.

Menció a part mereix el comportament dels responsables, d’alguns jugadors i pares del Jàbac, increïble, abans de la disputa del partit teníem una impressió molt bona d’aquesta gent i equip però ahir la van deixar pels terres…ja no tant en el joc, que no hi entro, sinó sobretot per l’actitud, educació i respecte, aspectes dels que van demostrar tenir-ne moltes carències, però bé, no vull entrar en detalls. Nosaltres no som perfectes i també cometem errades però si d'alguna cosa podem estar orgullosos pràcticament cada setmana és del comportament i imatge dels nostres, no vam aconseguir guanyar el partit però sens dubte en educació i respecte si vam guanyar. No estem contents pel partit d’ahir però esperem que aquesta imatge i comportament que solen  tenir els nostres no canvií mai perquè sens dubte, ahir amb uns altres nanos al camp i amb un altre cos tècnic allà es monta la mundial, potser som massa innocents, massa bons i tot.

Ara no ens queda més que preparar-nos el millor possible pel partit que encara ens queda per mirar de poder finalitzar la temporada de la millor manera possible i amb un somriure a la cara. Ja res farà que aquesta temporada pugui qualificar-se com a dolenta, sortim a jugar cada cap de setmana amb 5 o 6 jugadors de primer any a l’equip i som qui som, un equip de poble, un grup d’amics que juguen junts, així que en cap cas podem valorar la temporada com a dolenta, però encara podem obtenir un petit premi que ens faria molta il·lusió a tots així que corregim el mal fet, donem-ho tot i mirem de fer el màxim per aconseguir-ho!! Va nois!!!

Partit més que interessant el que ens han ofert els nostres aquesta jornada, el nostre joc ha estat molt complert en tots els aspectes, combinant molt bé diferents registres i solucions per a buscar el progres a cada jugada i evitar les diferents accions que ens plantejaven els rivals.

L’inici del partit va ser complicat, durant els primers minuts la Fundació va aconseguir tancar-nos al nostre propi camp dificultant-nos la sortida de pilota, sense generar opcions de gol però deixant clara sensació del que són, un molt bon equip. Va ser arrel d’una acció de contraatac molt ben llençada on vam aconseguir posar-nos per davant i ja sí en aquell moment començar a decantar el partit cap al nostre costat. Amb l’arribada del gol el joc va començar a millorar ja de manera contínua, les tornes vam canviar, vam fer-nos dominadors de la situació i arribàvem molt sovint a les proximitats de la porteria rival. Els visitants, d’altre banda, després del seu bon inici van anar diluint-se i veient-se superats sobretot ja quan vam aconseguir marcar el 2-0 amb el que vam arribar al descans.

La segona part va seguir el mateix guió que la primera, sent encara més notori el nostre domini sobretot en els primers minuts on amb 2 gols més vam acabar de sentenciar el partit oferint una excel·lent imatge d’equip madur, serio, complert i motivat. Per moments els joc va ser molt complert, les sensacions que van deixar-nos els nois a l’acabar el partit certament van ser més que bones i de nou van demostrar-nos el perquè creiem tant en ells i en el seu potencial.

Aquesta victòria és un pas més, sumat a una bona imatge i un bon joc que sempre agrada, ens queden dos partits més encara però, partits molt complicats, segurament dels més complicats que es poden disputar en aquesta lliga. Esperem que lo vist aquest passat cap de setmana pugui repetir-se o millorar-se en aquests propers partits i així per tant puguem acabar la lliga de la millor de les maneres. Ànims nois, ho tenim a tocar això !!

Resultat positiu el que hem aconseguit treure aquesta jornada a un camp sempre incòmode com és el del Roda de Ter.

El partit ja hagués pogut quedar més que encarat al descans degut a la quantitat d’opcions de gol clares que no vàrem aconseguir materialitzar. Tot i els dos gols no vam aconseguir un resultat tranquil·litzador al descans donat el gol que vàrem rebre abans d’anar cap als vestidors. Va ser una primera part força espessa, poc joc per part dels nostres, excés de pilota a l’espai que tot i que en algun moment va resultar un recurs efectiu ens restava control i contribuïa a l’anada i tornada que una vegada i una altra plantejava l’equip local. El fet de quedar-se amb 10 en una expulsió més que clara va restar al Roda potencial ofensiu, en aquest aspecte podem dir que va ser un factor que va ajudar-nos.

La segona part va ser molt i molt espessa, ràpidament vam aconseguir el 1-3 i a partir d’aquí els locals van donar una passa enrere, renunciant pràcticament a l’atac i desviant qualsevol pilota que aconseguissin interceptar a camp propi. Els nostres no van pas estar excessivament bé, joc lent, repetitiu, previsible, poca circulació amb amplitud de camp i moltes imprecisions.

Resultat positiu que no va venir acompanyat pas d’un gran joc, després d’aquest partit ens en queda un menys, però encara en resten 3 molt i molt difícils, fem un últim esforç nois perque això ja s’acaba.

Resultat segurament excessiu l’obtingut aquest cap de setmana donada la igualtat que hi ha hagut entre un i altre equip durant algunes fases del partit.

Aquesta igualtat va estar present sobretot en la primera part del partit on els nostres van estar molt imprecisos i amb poc control degut en gran part a la bona pressió i al bon fer dels visitants que realment de nou en aquesta fase del partit varen deixar-nos una molt bona impressió tal i com ja va succeir en el partit de la primera volta. Ens presentàvem a disputar el partit amb les baixes dels nostres davanters, fet que va donar-nos molts mals de cap sobretot a la primera part i que també va ajudar a que les coses no anéssim com esperàvem. Van haver de ser diversos els moviments i els canvis per donar amb la millor de les situacions fins que per com va començar a evolucionar el partit semblava que n’havíem trobat la solució. Així poc a poc vam començar a tirar al rival enrere, a arribar i poc abans del descans vam aconseguir el nostre gol.

A la segona part es va acabar de trencar el partit, sobretot arran del 2-0, aquí els visitants ja van deixar-se anar i poc a poc van anar arribant els gols fins a provocar un resultat segurament massa abultat. La segona part dels nostres va ser més “agressiva”, vam començar a quedar-nos els rebots, les segones accions, vam estar bé en les anticipacions, ràpids en la pressió i atents en la línia defensiva, el control del joc no va acabar de ser el millor però si vam estar més encertats que a la primera part, a més vam recuperar certa efectivitat de cara a gol ja que pràcticament totes les opcions que vam tenir les vam materialitzar a diferencia de partits anteriors.

Ara cal seguir, ens queden encara alguns partits per disputar, davant de rivals molt difícils i que està clar que caldrà fer les coses el millor que podem i sabem si realment volem tirar endavant els partits.

No són gaires els ànims que hi ha de recordar de nou el partit d’aquesta jornada, no pas tant per el vist al camp o per el resultat sinó més aviat per l’injust i trist desenllaç que va acabar tenint.

Poc podem dir als nostres nois, només que han d’afinar la punteria,  no podem errar gols tan clars com els que ahir vam perdonar i que ens haguessin portat a un desenllaç molt més plàcid i feliç per nosaltres com segurament així hagués estat just. Ambdós equips vam pressionar-nos molt, no va ser el partit més vistós tècnicament pel que fa a possessió que mai haguem vist però segons el meu punt de vista si algun equip va posar el futbol en algun moment sens dubte vam ser més aviat nosaltres i si ens fixem només en les opcions de gol la diferència encara va ser més clara.

Aconseguir que un equip com el que teníem al davant renunciés descaradament al que en teoria és el seu típic joc i donés per a bo l’empat voldrà dir alguna cosa, vam acabar el partit amb 10 jugadors i atacant a camp contrari algo que també crec s’ha de valorar.

Una pena que el partit tingués el desenllaç que va tenir, el rival estava “mort”, no podia o no semblava que pogués superar-nos, no donava sensació ja que en aquell moment poguessin aconseguir el gol de l’empat mentre les nostres opcions per a marcar el tercer s’anaven succeït una darrere l’altre, però bé, altre cop se’ns castiga per algo que habitualment fem molt i molt bé, que no es gens fàcil de fer a aquesta edat, que porta molt de treball al darrere i que una vegada més ens acaba perjudicant no per haver-ho fet malament sinó per no haver-ho vist la persona encarregada de jutjar-ho, una pena. El fora de joc va ser molt clar, provocat ja des de segons abans que sortís la pilota, una pena de veritat. S’ha d’entendre que això comenci a crear sensació d’impotència i ràbia ja també en els nostres nanos que normalment són els més tranquils del món i no solen tenir mai cap mala paraula ni cap mal gest per ningú però que no són tontos, comencen a tenir caràcter i saben perfectament adonar-se del que ha passat i passa i més quan saben que se’ls perjudica per algo que han fet bé, tot i això ahir crec que van també ser un exemple de com empassar-se la ràbia i seguir buscant el gol fins al final, qualsevol altre equip hagués reaccionat molt pitjor, els nostres no van acabar de perdre mai els papers per més que els nervis i la ràbia estaven més que presents en tots.

Des d’aquí només ens queda esperonar als nostres, que la sensació de ràbia que ens va quedar ahir serveixi per encarar la resta de partits que ens queden, algun potser no tan motivant però sí dificilíssims tots ells i que valen igual que qualsevol altre. Juguem al màxim nivell, donem-ho tot en els partits que ens queden i d’aquesta manera, només d’aquesta manera, potser tindrem el nostre premi, no ens deixem anar ara, que res pugui privar-nos de superar qualsevol adversitat, amb ganes, cap i joc ho aconseguirem. Un mes nois, només un mes més! Gaudim del que ens queda! Un últim esforç!